diumenge, 28 d’octubre del 2007

torna polònia (la de debò), i se'n van turquia i suïssa

Polònia (el país, no el programa) ha dit que prou. Fa no res que van entrar a la Unió Europea, juntament amb 9 països més d'Europa central i de l'est, amb tot el que això representa d'esperançador per a la seua població: ajuts milionaris, facilitats per estudiar i treballar a l'estranger, estabilitat econòmica, reconeixement internacional, allunyament de Rússia i de l'època soviètica... El problema és que van entrar amb la destral de guerra alçada, exigint més poder de decisió, més recursos, en definitiva un tracte especial, sobretot pel fet que són el país més poblat (38,5M, 2007) dels 10 que van entrar a la Unió de cop.

Capitanejats pels bessons Kaczynski, es van mostrar ultraconservadors (com a mínim) i problemàtics, a l'hora d'entrar en una Europa que ja te prous problemes i que vol ser senyera de la modernitat mundial. Els polonesos han dit que prou, que prefereixen un capità més moderat, que busqui el creixement propi sense renunciar a la construcció d'Europa, i que ja en tenen prou d'anar amb faldilles fins als turmells.

La lliçó que en trec de tot això és que no s'ha d'identificar la població d'un país amb l'actitud del seu governant.

D'altra banda hi ha dos països que em provoquen mal de cap, Turquia ultranacionalista, on els seus joves han sortit al carrer "preparats per entrar en guerra" contra els kurds, i l'illa Suïssa ultranacionalista, que ja ni tan sols dissimula el seu racisme.

Que per molts anys es mantinguin fora de la Unió!

dilluns, 15 d’octubre del 2007

un discurs de mal titular

El Monzó ha fet un discurs, se n'ha sortit, ha agradat i Catalunya ha aparegut a les portades de diaris alemanys. Ho hem d'aplaudir!

enllaços relacionats:

dimarts, 2 d’octubre del 2007

so much beauty

This is from the film American Beauty. I've been feeling exactly like this recently:

...there's so much beauty in the world. Sometimes I feel like I'm seeing it all at once, and it's too much, my heart fills up like a balloon that's about to burst, and then I remember to relax, and stop trying to hold on to it, and then it flows through me like rain and I can't feel anything but gratitude for every single moment of my stupid little life...

D'acoooord, la traducció lliure:

Hi ha tanta bellesa al món... De vegades em sento com si la veiés tota de cop, i n'hi ha tanta que el meu cor s'infla com un globus a punt de rebentar, llavors miro de relaxar-me, i ja no intento guardar-m'ho tot a dins, i llavors m'atravessa com si fos pluja, i l'únic que sento és gratitud per cada instant de la meua vida insignificant...

Gràcies Samuel per fer-me venir ganes de tornar a veure aquesta gran peli.

Related links / enllaços relacionats: