Jo crec que ens hem de congratular, perquè ens esperen pàgines i pàgines d'acudits, gags del Polònia i de l'APM, versions, i el més divertit, sentir per la tele a gent famosa, esportistes o persones anònimes cantant-lo (?) o més ben dit desafinant-lo. Aquí van un parell de mostres que he trobat sense buscar gaire, només fullejant un parell de pàgines de l'Avui. La primera és un comentari anònim d'un lector:
Jo li hauaria plantat una estrofeta amb anglés(semble ser que son a Europa) que digués alló que deia la lletra de la canço que els crucificats de la pel. licula dels Monty Pyhton "La vida de Bryan" cantaben desde les respectives creus "Always look at the rigth side of the life"(més que res per alló de la "abrazada a pueblos en libertad", mira encara ens volen "abrazar"). . . socors. . . socors que "me abrasan"
L'altra és la frase que tanca l'article d'opinió de l'Alfred Bosch, i crec que tant els d'aquí com els d'allà hi estarem totalment d'acord:
Felicitats, criatura. Tot i així, em temo que mai no et lliuraràs del poderós cul blanc d’en Franco.
Enllaços relacionats:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada